Una de les imatges que ens va deixar el turisme dels anys seixanta és la dels estiuejants passejant pel popular carrer de l’Aigüeta de la Bisbal d’Empordà.

Persones vingudes d’arreu, sovint escapant-se d’un dia rúfol a la costa, armades amb gelats de tots els gustos i untades d’Aftersun, se les veia rondar entre peces de ceràmica i souvenirs. Encara avui, i salvant les distàncies d’èpoques daurades, deixar-se perdre per les botigues de ceràmica, o pels cada cop més nombrosos brocanters instal·lats a la ciutat, és una mena de litúrgia que els passavolants segueixen fent. Una situació que a més d’un lector li resultarà familiar.

Segueix llegint la notícia >>